Iniciació

Les religions mistèriques fan referència  als cultes que es van desenvolupar pel Mediterrani  entre els segles VI aC. i IV dC. D’entre aquest cultes destaquen els d’Isis, els de la Mater Magna, Mitra, Eleusis i els misteris bàrquids o dionisíacs.

Aquest cultes van representar per la seva època una democratització social en la que qualsevol ciutadà, indistintament de la seva condició econòmica, social o religiosa podia, de manera voluntària, adscriure’s a un culte determinat. D’aquesta manera gràcies  l’aproximació a la divinitat, adquiria un canvi de mentalitat per mitjà de l’experiència amb el món sagrat a la vegada que accedia als favors divins i la salvació eterna que l’alliberava de la por a la mort.

La iniciació i els ritus de pas caracteritzaven aquests cultes mistèrics i alhora atorgaven als seus fidels un procés que consistia en la separació del món profà, la liminalitat entesa com la opció a la igualtat jeràrquica entre els membres i la fase final de reintegració en la que l’iniciat se sentia membre de ple dret dins de la comunitat.

La iniciació també oferia una situació privilegiada per a sentir la presència i fer-se escoltar per la divinitat, permeten la possibilitat de sentir experiències místiques intenses. Amb la iniciació  també s’aconseguia que la puresa material i espirituals penetrés a la vida del neòfit.

Si bé tot el descrit fins ara era accessible a qualsevol iniciat , també es cert que existien uns ritus de pas secrets que només eren accessibles a sacerdots de rang superior. Amb el temps aquest primers contactes amb la divinitat ha esta denominats Misteris Menors o Misteris d’Isis, doncs aquesta antiga deessa egípcia, a partir del període ptolemaic , adquirir un grau prominent que encara perdura als nostres dies doncs la majoria de deesses de l’antiguitat i la Mare de Dèu  l’assimilaren.

Una obra escrita que ha arribat als nostres dies sobre les cerimònies d’iniciacion al antics cultes mistèrics es La Metamorfosis o l’Ase d’Or d’Apuleu, on l’autor narra en primera persona l’experiència de la seva iniciació en els antics Misteris d’Isis i d’Osiris, que també coneixem com Petits Misteris i Grans Misteris. Apuleu desvetlla la seva iniciació als Misteris de Isis però pràcticament no dona gens d’informació sobre el Grans Misteris.

Per aprofundir en aquest darrers i críptics misteris hem de viatjar a la ciutat egípcia d’Àbidos, on la tradició situa l’enterrament del cap d’Osiris durant la XII Dinastia. En aquesta ciutat  es va edificar un gran temple dedicat a aquest déu i uns segles desprès Seti I va edificar el que coneixem con Osirió i que ha estat identificat pels estudiosos com un important centre iniciàtic on els antics egipcis celebraven les cerimònies d’Iniciació als Misteris d’Osiris, que era el déu que permetia la resurrecció.

L’Osirió era decorat amb representacions del Llibre de les Portes, que segons els egiptòlegs era una guia del Més enllà que permetia al Rei mort navegar al costat del déu Sol per la travessia que el duia a la seva resurrecció. A l’última escena del Llibre de les Portes el déu Nun alça la barca solar que emergeix de les aigües primordials. A la barca Isis i Neftis abracen el Sol, en forma d’escarabat, mentre aquest empeny el disc solar capa la deessa del cel Nut que l’acull.

Aquesta escena d’ascensió al cel s’ha interpretat com la meta del llarg viatge iniciàtic que alguns maçons com René Guenon situen a la porta zodiacal del Solstici d’Estiu  que és, segons diu, quan els homes poden esdevenir déus.

Els aquí presents, com iniciats també hem assolit el compromís de trobar sentit a la nostra iniciació i d’intentar comprendre-la. Sabem que el pas del temps dificulta trobar els orígens llunyans de la nostra institució i les seves possibles connexions amb els antics cultes mistèrics. Malgrat això podem trobar vincles i coincidències amb les cerimònies d’iniciació, el ritu de pas, la recerca del coneixement, la liminalitat social, la dualitat entre el món sagrat i el món profà i la fe amb la transcendència.

Talment com els antics iniciats, l’únic que potser podem afirmar es que tot el que és Sagrat romana ocult doncs la seva naturalesa és críptica. Aquesta màxima ja es coneixia a l’Antic Egipte i així ho manifestava una inscripció al temple de Neith a Sais  on proclamava “ Sóc tot el que ha estat, és i serà. Cap mortal ha estat capaç d’alçar el vel que em cobreix.”