Els textos de les piràmides escrits
durant la cinquena i sisena dinastia
(vers l’any 2600 aC.) ens permeten aproximar-nos a la idea que els antics egipcis tenien sobre la
creació de l’Univers. Segons aquesta cosmogonia al començament existia el “no
res” que anomenaven Nun, una
substancia caòtica i abstracta representada per
les aigües primordials que ocupaven tot l’infinit i contenien a Tum, la llavor de tot el que havia
d’existir desprès.
Tres van ser els principals
mites de la creació de l’Antic Egipte que es van desenvolupar a partir dels conceptes de
Num i Tum. A la ciutat de Iunuu coneguda pels grecs com Heliópolis el creador
es va anomenar Atum-Ra. Es considerava que el seu poder era tan gran que es va
crear a si mateix. Va emergir del Nun i va crear la vida, primer als deus Shu
(l’aire) i Tefnut (la humitat), progenitors de Geb (déu de la terra) i Nut (deessa del cel),
pares dels més coneguts deus Osiris, Isis, Neftis i Set.
A la ciutat d’Hermòpolis el mite de
la creació fou possible gràcies de la màgia de Thot, déu de la saviesa. Dins
les aigües del caos o Nun existien les forces latents
representades per quatre parelles de deus que van fer emergir una colina primigènia d’on va néixer el Sol a
partir d’un ou. Un d’aquests primers vuit deus va ser Amon qui amb el temps
adquirí el rang de creador i divinitat suprema d’Egipte.
A Menfis, capital tradicional de l’Antic
Egipte es va desenvolupar la coneguda teologia
memfita de la creació on el déu Ptah es va erigir com a déu creador i
primigeni del món. El mite explica que a les aigües inertes del Num, quan no
existia ni la llum ni la foscor, Ptha “l’increat” ja era allí i amb seu cor va
concebre la imatge del déu Atum al qual va donar vida a través de la seva
llengua i de la seva paraula, pronunciant el seu nom.
Al textos de la teologia memfita
podem llegir:
Ptah va crear als déus locals,
edificà les seves ciutats, establí les divisions territorials, situà a cada déu
en els llocs on són adorats, fixà les ofrenes que havien de rebre i edificà els
seus temples. Així tots i cadascun dels deus i els seus Ka es troben satisfets
i associats amb el Senyor dels Dos Països. Tots i cadascun dels deus existents
són atribucions i versions del Creador. El seu Cor, Horus, representa la
consciència, Thot la seva llengua “el
verb creador”, doncs del cor i la llengua
de Ptah va nàixer Atum”.
El nom de Ptah significa “El
Creador”, sobirà de tots els deus per haver creat el món per mitjà de la
paraula. Originari de Memfis, capital del Regne Antic a partir del Regne Nou va
compartir triada amb la seva esposa Sejmet i el seu fill Nefertum qui temps
desprès fou identificat com Imhotep, arquitecte de la piràmide escalonada de
Saqqara i dèu de la medicina. Ptah fou el patró de les arts i els oficis,
protegia als picapedrers, paletes,
escultors, ferrers, artesans i artistes.
En èpoques més tardanes Ptah es va
associar á Osiris amb la forma del déu funerari
Ptah- Sokar-Osiris i amb la manifestació animal del Toro Apis. Els grecs el van
identificar amb el deu Hefestos i els romans amb Vulcà.
Ptah fou conegut amb els sobrenoms de “Senyor de la Màgia ”, “ Senyor del rostre
bonic” “Senyor de la Foscor ”
i “Senyor de Mat” o “Senyor de la
Veritat” Físicament es representava amb
aspecte de mòmia subjectant amb les mans
tres amulets: El ceptre Uas que simbolitza el poder i la força, el pilar Dyed
que representa l’estabilitat i l’Anj que era la clau de la vida. El cap apareix tapat amb un casquet blau i
porta el collar menat que simbolitza la fertilitat. Sempre se’l representa sobre un pedestal
trapezoïdal que era la expressió de la justícia i l’equilibri, es a dir la idea
de Mat.
Al voltant del seu culte es va
desenvolupar el Clero de Ptah que fou
de tradició molt antiga i apareix força documentat durant la
IV Dinastia2494 a .n.e.), època en la
qual es van construir les grans piràmides. L’origen d’aquests sacerdots cal
cercar-lo en el camp de les arts i l’arquitectura, doncs se sap que eren els encarregats de supervisar les
obres de construcció de piràmides i temples. El Súmmum Sacerdot de Ptah era qui
ostentava el títol de Mestre Constructor i tenia al seu càrrec tota una sèrie
de mestres artesans organitzats en el que podria ser el primer gremi, escola o
taller conegut a la història.
Al Clero de Ptah també se li
atribueix la pràctica dels misteris egipcis, concretament els anomenats
Misteris de Isis i Osiris. Aquests misteris realitzats sota jurament de màxima discreció,
estaven inspirats en la mort i resurrecció, en aquest cas d’Osiris. Els
iniciats en aquests misteris eren sotmesos a diverses purificacions i
cerimònies ritualístiques que els
permetien accedir progressivament als
diferents graus del coneixement ocult.
Gràcies a les fonts gregues coneixem
l’existència de diverses escoles mistèriques i teològiques de l’Antic Egipte
que sovint eres visitades per savis d’arreu del món com Herodoto, els Set Savis de Grecia, Arquímedes, esopo o
Hipòcrates, que cercaven els prestigiosos coneixements dels egipcis. Les més
famoses eren les escoles de Heliòpolis, Memfis i Tebas.
Està documentat que l’escola de Memfis, regida pel clero de Ptah, va ser visitada per Platon, Simias, Ellopion i
Pitagoras que segons Jàmblico va ser dels pocs grecs que van poder penetrar al Adyton (capelles interiors) per ser
iniciat en els misteris de la religió egípcia.
Sobre l’escola de Memfis cal afegir
que Hecateu de Abdera, autor de l’obra perduda
Filosofia Egípcia de l’Antiguitat,
en la introducció afirma que l’origen de la filosofia procedeix de Ptah, el déu
creador de Memfis i per tant els seus sacerdots són els primers filòsofs
d’Egipte.
Moltes vegades els maçons hem sentit dir que els orígens de la
maçoneria cal cercar-los a l’Antic Egipte. Sovint l’obra literària “L’ase d’or” d’Apulei, on es descriu la
pràctica dels misteris iniciàtics egipcis
d’Isis i Osiris argumenta aquesta teoria degut als paral·lelismes existents amb
la tradició iniciàtica actual de la maçoneria. La tradició més acceptada també
defensa que va ser l’Orde del Temple qui va exportar l’antiga tradició
mistèrica egípcia a Europa. Però la
història confirma, sense desmerèixer el possible impuls de l’ aportació
templera, que els ritus iniciàtics ja es practicaven a Europa durant el segle
VI aC., gràcies al fort desenvolupament que van tenir durant la dinastia
Ptolemaica.
Entre aquest ritus d’inspiració
egípcia que es practicaven a la mediterrània destaquen els Misteris d’Eleusis,
els Misteris Òrfics, els Misteris de Samotràcia, el Culte a Cibeles o el Culte
a Dionisos entre altres. A casa nostra cal destacar que al segle I aC a
Empúries es va edificar un temple dedicat a Isis i Serapis. Cal recordar que
Serapis és la versió alexandrina d’Osiris i del Toro Apis, tots dos associats a
Phat. L’existència del culte a Isis a Empúries també l’hem de tenir present a
l’hora de cercar els orígens del culte català a la Mare de Déu del Montserrat,
dons totes dues deesses estan assimilades.
Més enllà d’Apulei trobem moltes
similituds entre la maçoneria i Ptah. A l’igual que els maçons operatius
construïen els temples medievals el clero de Phat construïa els temples i les
piràmides egípcies. Tos dos col·lectius
estaven organitzats en gremis i practicaven ritus iniciàtics basats en la mort
i resurrecció. De la mateixa manera els maçons i els sacerdots de Ptah tenien com a ideal la recerca i la
instauració de la Veritat i la Justícia, es a dir l’antic concepte de Mat.
També podem afegir que Ptah per a
grecs i romans era respectivament Hefest i Vulcà el deu de la metal·lurgia, o
el que és el mateix, el primer alquimista, la ciència oculta de Thot, conegut
també com Hermes Trismegisto. Com hem dit abans el Cor de Ptah és Horus, fill
de Isis i rei d’Egipte, la llengua de Ptah és Toth, la saviesa. Ens podem atrevir a dir que Ptah va crear l’Univers amb la seva farga d’alquimista i va donar als
homes la clau per la transformació dels metalls que tan turmenten als maçons i
que són el naixement de la nova consciencia fruit de la iniciació simbolitzada
per Horus, que és l’Osiris ressuscitat,
el nostre mestre Hiram i la saviesa representada per les ensenyances de Toth.
Memfis
Comentarios
Publicar un comentario