L'Ideal Maçonic

La història de la humanitat es plena de falsos profetes , de presumptes il·luminats  que es creuen sabedors  de la veritat absoluta i es presenten a la resta de mortals com si fossin els veritables iniciats.

 

¿Però què es la iniciació? ¿Qui son els iniciats? ¿Quin és el seu ideal? ¿ Com podem distingir el veritable iniciat del farsant? Aquestes preguntes són pròpies del que busca respostes. Aquests dubtes, molts de nosaltres, ens els em plantejat abans de trucar a la porta d’aquesta discreta i lloable institució.

 

La Francmaçoneria va nàixer a Londres l’any  1717 amb la voluntat d’esdevenir una  fraternitat universal.  Es va presentar en societat com una institució oberta a tots els homes  sense tenir en compte  la seva condició política, religiosa, social o ètnica. El seu ideal era treballar junts per ajudar-se mútuament superant les traves que suposen  les ideologies i els prejudicis personals. Conscients de la fallida  de la construcció de la Torre de Babel, ara l’objectiu era instruir bons  Maçons per a ser capaços  d’edificar el veritable temple ideat pel Gran Arquitecte de l’Univers.

 

La Maçoneria  se’n guardarà ben prou  de definir al Gran Arquitecte, aquesta és una interpretació  personal que es reserva a cadascú de nosaltres. Els maçons rebutgem el dogmatisme i el contrarestem amb el ric simbolisme que ens permet reflexionar i descobrir els seus misteris per nosaltres mateixos.

 

Ser maçó es ser lliurepensador, es respectar la diversitat i evitar imposar les creences dels uns per damunt de les dels altres. Qui es cregui  posseïdor d’una veritat absoluta s’oblida de l’antiga essència   de la tradició maçònica perquè la nostra institució no es hereva de cap doctrina.

 

El camí del maçó és el camí de l’iniciat, és una senda que surt de la foscor i pretén arribar a la llum. Les instruccions que ens enriqueixen durant el trajecte no son les paraules, que poden faltar a la veritat i portar a la confusió, sinó els actes dels companys de travessia i la màgia dels rituals i dels símbols que ens fan viure en persona  allò que cal que aprenguem.

 

El camí iniciàtic és un camí dur, no apte pels que desitgen respostes ràpides. La iniciació també es amarga i decebedora perquè qui la gaudeix és conscient que no sap res i també sap que el més savi és aquell que més calla.  El camí de la iniciació és el camí de la recerca de la saviesa i de la mateixa manera que els animals estan limitats pel seu instint els homes hem de saber que estem limitats per la nostra raó. Si volem endinsar-nos en el coneixement dels misteris i que aquests ens puguin ser revelats no en tindrem prou amb l’estudi,  ens caldrà una conducta exemplar i un cor noble.

 

Tots els que som aquí hem estat iniciats de manera simbòlica i ens enganyaríem si penséssim que pel simple fet de portar un davantal som veritables maçons, perquè com diu la tradició “l’hàbit  no fa al monjo”. El veritable iniciat és aquell que no s’ha acontentat amb les aparences i s’ha sacrificat a si mateix matant el profà que porta dins  per poder renàixer en home nou, en iniciat.

 

El ritual ens va ensenyar un primer pas, que es deslliurar-nos dels metalls. Sembla una cosa fàcil però qui de tots és el valent  capaç de renunciar a la seva riquesa material,  intel·lectual i al seu ego? Ser un iniciat  és ser conscient de la ignorància pròpia, es renunciar  a les idees preconcebudes i als prejudicis. Ser iniciat es tornar a la ignorància del savi, potser aproximar-se al món ocult de la intuïció.

 

L’iniciat també sap que la vida, en si mateixa, no es la finalitat última. Existim per acomplir amb el nostre deure i treballant ens hi apropem. Al taller troben les eines apropiades per a cada moment, per a cada feina. L’iniciat ha de saber que no està en possessió de la veritat però se li posa a l’abast un  primer poder que rau  en ser conscient que errare  humanum est i d’aquesta manera quan  reconeix  els errors va polit la seva pedra. La benevolència es el segon poder que pot aconseguir  l’iniciat, les bones intencions l’aproparan a la saviesa i a la compassió que és el sentiment més elevat que pot arribar a experimentar un home. Els poders de l’iniciat li atorgaran el valor i la llum  necessària per saber caminar per la senda correcta que s’anomena  humilitat.

 

La iniciació no és un procés intel·lectual que ens durà a la revelació dels grans misteris,  la iniciació no és una teoria, és una pràctica. La iniciació es l’Art Reial,  l’art de  viure, és la voluntat de desitjar viure per ajudar als altres. Durant totes les nostres tingudes el germà Hospitalari ens ho recorda quan fa circular el Tronc de Beneficència.

 

Amb la  iniciació no hem de buscar  el coneixement com a objectiu final, hem d’esforçar-nos per aprendre a transmutar el Plom en Or, tal com diu l’Alquímia i d’aquesta manera col·laborar en la construcció del gran Temple de la Concòrdia Universal que pregona la nostra estimada institució. Per tant, benvolguts germans,  ajudà als altres crec que és el primer gran deure de l’iniciat.

Treball realitzat per Memfis