El tercer capítol de l’Evangeli de Sant Joan ens parla clarament de llavor divina de l’home i del gran tresor ocult que té, el seu cos, el temple interior. Al llarg dels diferents versicles l’apòstol va revelant importants coneixements ocults que permetran a l’home accedir al Món Sagrat.
Prop de la Pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem. Va trobar al temple els venedors de bous, d'ovelles i de coloms, i els canvistes asseguts; es va fer un fuet de cordes i els expulsà tots del temple, és a dir, les ovelles i els bous; escampà els diners dels canvistes i capgirà les taules, i digué als venedors de coloms: «Traieu això d'aquí; no feu de la casa del meu Pare una casa de comerç».
Els jueus llavors li van respondre: «¿Quin senyal ens mostres que t'autoritzi a obrar així?» Jesús els contestà: «Desfeu aquest temple, i en tres dies el tornaré a aixecar». Els jueus li digueren: «En quaranta-sis anys s'ha construït aquest temple, i tu l'aixecaràs en tres dies?» Ell, però parlava del temple del seu cos. Quan hagué ressuscitat d'entre els molts, els seus deixebles es recordaren que havia dit això, i van creure en l'Escriptura i en la paraula que Jesús va dir.
Aquests versicles sobre l’expulsió de les mercaderies del temple fan referència al nostre cos i a les passions i ambicions que el dominen. Als maçons també se’ns ensenya aquesta lliçó quan se’ns fa deslliurar de tots els metalls que duem al damunt. Els metalls equivalen a les ovelles i bous amb que comerciaven els jueus que Jesús va expulsar del temple. Els metalls son la font i símbol de la desigualtat i representen tot allò que ens manté retinguts al món profà: notorietat, prestigi, poder, diners o propietats. El seu deslliurament és un primer pas que cal fer per endinsar-nos en el camí iniciàtic que ens permetrà edificar el nou temple interior i accedir al Món Sagrat.
Nicodem, un dels magistrats dels jueus. Anà de nit a trobar Jesús i li digué: «Rabbí, sabem que heu vingut com a mestre de part de Déu, perquè ningú no pot fer aquests miracles que vós feu, si Déu no és amb ell»
Jesús li respongué: «T'ho ben asseguro: ningú que no neixi de dalt no pot veure el Regne de Déu». Nicodem li diu: «¿Com pot néixer un home, quan ja és vell? ¿És que pot entrar una altra vegada al ventre de la mare, i llavors néixer?» Jesús li respongué: «T'ho ben asseguro: qui no neix de l'aigua i de l'Esperit no pot entrar al Regne del cel. Allò que ha nascut de la carn és carn; i allò que ha nascut de l'Esperit és esperit. 7 No t'estranyis si t'he dit: heu de néixer de dalt. El vent bufa allà on vol; en sents la remor, però no saps d'on ve ni on va. Semblantment passa amb tothom qui ha nascut de l'Esperit»
El simbolisme d’aquests versicles sovint els trobem a la nostra orde, especialment en la cerimònia d’iniciació del nou profà. Un cop deslliurat dels metalls se’l convida a la càmera de reflexió on haurà de morir com a profà per a renàixer com iniciat o Aprenent Maçó. Aquí Sant Joan ens explica una de les dualitats de l’home reflectida en l’oportunitat de viure en el món profà o de la carn o escollir voluntàriament una vida més espiritual a partir del mite universal de la mort i la resurrecció.
Ningú no ha pujat al cel sinó el qui ha davallat del cel, el Fill de l'home. I així com Moisès va enlairar la serp al desert, així cal que sigui enlairat el Fill de l'home a fi que tot el qui creu tingui en ell la vida eterna. Perquè tant va estimar Déu el món, que va donar el seu Fill unigènit perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui la vida eterna.
En aquest versicles Sant Joan fa referència explícita al mite de la mort i la resurrecció anunciant-ho com un camí cap a la immortalitat. Es tracta d’una ensenyança mil·lenària, Jesús morí per a ressuscitar. Anteriorment trobem en la història aquest mateix mite en la mort d’Osiris que renaix en la imatge del seu fill Horus. A la maçoneria també trobem aquest mateix procés en graus més elevats.
Que Déu no va enviar el seu Fill al món per condemnar el món, sinó perquè el món sigui salvat per mitjà d'ell. Qui creu en ell no és condemnat. Qui no hi creu ja és condemnat, perquè no ha cregut en el nom de l'unigènit Fill de Déu. La condemna consisteix en això: que la llum va venir al món, i els homes es van estimar més les tenebres que la llum, perquè les seves obres eren dolentes. Tot el qui fa el mal avorreix la llum i no va cap a la llum perquè no siguin reprovades les seves obres; però qui practica la veritat va cap a la llum per què es manifestin les seves obres, ja que són fetes segons Déu».
Aquests darrers versicles de Sant Joan comentats en aquesta planxa tornen a fer referència a la salvació de l’home com una elecció personal. Podem interpretar que l’home te l’opció de viure i morí com a profà o accedir a la immortalitat a través del camí iniciàtic o espiritual.
Treball realitzat per Memfis
Comentarios
Publicar un comentario