En els temps de la maçoneria operativa, el final de l'Aprenentatge dels aprenents els portava a ser acceptats com a Membres de l'Ordre o Companys de l'Or-dre. Havien passat de profans a iniciats i posats a prova al llarg del seu apre-nentatge per ser al final acceptats com maçons plenament capaços material i es-piritualment.
En la maçoneria moderna especulativa, el terme Company a perdut aquest signifi-cat i ha quedat reduït a aquell que ha passat a segon grau i com en una mena d'estació d'enllaç, queda en un estat de transició entre l'Aprenent i el Mestre. No és així, el grau de Company no és un pas intermedi. Aquest grau representa la plenitud de l'edat adulta en la qual es realitzen les obres més feixugues i en la que es disposa de la força, l'habilitat i els coneixements plens per dur a terme els deures rebuts i acceptats.
Per mi, al final d'aquests cinc anys simbòlics, és el moment de retrocedir fins al la cerimònia de pas de grau i extreure'n allò que amb la reflexió i l'estudi he aprés primer i posat en pràctica després, tant be com he pogut, a la meva vi-da maçònica i profana.
En la cerimònia d'Elevació, al Company li són entregades eines i camins dels quals no en tenia coneixement com Aprenent. Donat que ha treballat en sí mateix i ha controlat el murmuri egoista del seu interior, està capacitat per esdevenir una pedra polida que encaixi en les parets del Temple i rebre els ensenyaments per entendre els plànols de tota l'Obra sencera.
Per poder dur endavant el seu nou camí, li són mostrades i explicades les noves eines simbòliques en els cinc viatges rituals que conté la cerimònia.
En el primer viatge al recipiendari se li transmet un primer coneixement que l'extreu del seu treball exclusivament interior per portar-lo cap al coneixement del món a través de l'experiència, del contacte amb la realitat de les coses i dels homes. Porta a les mans les eines que li han permès arribar fins aquí, les quals s'acumularan a les noves que l'esperen per ser entregades.
En el segon viatge se'l convida a penetrar en els misteris de la construcció i per tant en el simbolisme de l'Ordre, per primer cop se li entreguen el regle i el compàs i se li explica com ara ja és una baula més en l'antic gremi dels constructors.
En el tercer viatge , aprèn com simbolitzat per les arts liberals, l'educació és un altre camí per la comprensió del món i per poder entendre el simbolisme maçò-nic més profundament.
El el quart viatge, representats per dos polítics i tres filòsofs preeminents de la Grècia antiga, el recipiendari és convidat a pensar en noves eines afegides al coneixement de la realitat experimentada, de la cultura i habilitats adquiri-des amb l'educació i del coneixent simbòlic. Per una part veu el nom d'aquells que van anar més enllà de la realitat viscuda fent servir el pensament filosòfic unit als grans misteris. Per altra banda veu el nom d'aquells que van posar en pràctica i van traçar la llei moral aplicada al govern dels homes. Això el con-vida a anar més enllà del que veu i sap i més enllà en la influència que ha de tenir la seva conducta i paraules en el món humà que l'envolta.
El cinquè viatge, aparentment sense eines, el recipiendari rep la instrucció de-finitiva del grau, la Glorificació del Treball. Amb els coneixements adequats i la seva màxima capacitat per ser desplegada, ja no se li demana que treballí ex-clusivament en el seu interior. Ara se li demana que treballi pels homes i, a la Glòria del Gran Arquitecte sense defallir, en la construcció del Temple.
Ens els nostres taller, sentim repetidament als Mestre dir que sempre serem Aprenents. És cert, el pas pels graus no significa deixar enrere una feina cons-tant amb la pedra bruta. Tanmateix, l'Aprenent no pot aportar amb plena consci-encia i voluntat el que no posseïx. El Company és qui du a les seves esquenes el pes de l'Obra, ell és el qui aixeca sota la direcció del Mestre, els Temples de virtut en forma d'obres humanes que el món ha de veure tot prenent exemple i mo-del.
Altres maçons s'eleven d'aquest món solidificat cap a les esferes de l'esperit, lluny del temps i l'espai del nostre món sub-lunar. El Company té el seu deure justament en aquesta esfera, entre els homes i els seus conflictes, treballant dur i incansable per acostar tant com pugui als homes i la seva realitat cap als plans del GADU. Esforçant-se en saber i entendre per poder també algun dia llen-çar-se cap a les aigües dolces dels misteris però sobretot acomplint el seu deu-re en la vida present.
És per això, germans, que si tenim els costum de dir que sempre serem Aprenents, també caldria dir que sempre, mentre l'Orient Etern ens espera, que sempre serem Companys.
Treball realitzat per 24 Polsades
Comentarios
Publicar un comentario