La Magrana


La Lògia, com representació de l'Univers, conté els símbols que el descriuen. Alhora, la Lògia, que és taller de constructors de la Catedral dedicada al GADU disposa d'aquests elements simbòlics com instruments i objecte d'estudi. En aquesta qualitat són portes esotèriques que ens permeten avançar iniciàticament cap a un significat darrer.

Les magranes, sobre les rèpliques de les columnes del temple de Salomó, damunt les quals se'n va fer col·locar dues-centes, són un dels instruments simbòlics dels nostres treballs. També tenim com a referent la Magrana de Jerusalem que portava el ceptre del summa sacerdot del temple, i en la qual es pot llegir una inscripció en hebreu que diu: “La Casa de Déu” . S'ha interpretat aquesta peça històrica i la seva inscripció com símbol de la concòrdia que representa el temple. Amb ella es representa la pau, el diàleg, la fraternitat i la unitat del poble.

A banda d'aquesta primera interpretació, més habitualment pensem en les magranes com una representació de la Lògia. La seva dura pell seria la protecció i privadesa que ens proporciona. En aquesta interpretació, els grans representen els germans del taller com unitats que juntes conformen la Lògia. També podem dir, seguin aquest fil, que aquesta fruita representa la maçoneria. La closca compacta seria també el seu mantell de seguretat i unitat i els grans en aquest cas serien les diferents lògies de les diverses obediències.

També podem parlar d'un significat provinent del món grec a on la magrana era oferta a la deessa Hestia , Vesta pels romans, com símbol de la llar o més pròpiament del foc que dona vida a les llars.

A la nostra lògia, composada per nou germans, tants com cavallers van remoure els estables del Temple de Salomó,també podem comparar-nos a aquests simbòlics grans. Alguns de nosaltres som grans d'una altre lògia-magrana, que van viatjar fins aquestes valls per fructificar en una nova magrana que es diu Gallard de Josà. Aquí creixerem altres germans per potser algún dia anar a sembrar a altres indrets i altres lògies.

Aquests germans comparats als grans, són tots diferents i diversos a l'exterior i a l'interior. Amb tolerància i respecte maçònic tots convivim a la nostra pròpia magrana amb harmonia. Altres germans d'altres lògies ens acompanyen i fertilitzen en els nostres treballs, alguns ho fan ocasionalment, altres, com empelts a la tija del nostre magraner, ens enriqueixen a cada tinguda i fan que els fruits que donem siguin més complerts.

De la magrana, si anem cercant, trobem més i més referències històriques i simbòliques que seria difícil encabir en una planxa, sobretot si cerquem segons el nom, les qualitats, les parts, etc. Ara be, arribats aquí vull parlar-vos d'un aspecte particular d'aquesta fruita, que és el color vermell. A partir del color podem endegar una sèrie d'interpretacions simbòliques de les quals ens centrarem en una.

A l'Obra alquímica, se'ns parla de tres colors majors: el blanc, el vermell i el negre.

Al blanc, que designa la noblesa i la puresa i és en hebreu “heurim”. S'associa als qui regenerats i rentats són iniciats i vesteixen de blanc. El vermell, símbol del foc s'associa a l'exaltació, al predomini de l'esperit sobre la materia i representa el poder i l'apostolat. El negre, és l'arrel i l'origen de tota la resta de colors.

Com diu l'alquimista Fulcanelli, la Verge sempre vesteix de blau (equivalent al negre), Déu de blanc i Crist de vermell. En aquests colors trobem els colors de la bandera francesa que va ser dissenyada per un maçó: Louis David. Ell va explicar que amb el blanc representava el poble, amb el blau fosc (o negre) la burgesia i amb el vermell la reialesa.

Ara veiem una associació, basada en el color, que he volgut forçar entre la magrana i la senyera francesa. Aquest és un punt important en la tasca de desxifrar el simbolisme dels objectes que decoren el taller. Podem anar fent més i més connexions, be aprofundint en les capes successives que queden amagades per les primeres, o be, podem anar associant un objecte simbòlic amb un altre de manera que ens anem enredant en una teranyina a on tot està vinculat i una relació, aparentment impossible, ens proposa un exercici simbòlic incert i difícil.

Més enllà de connectar mosaics, la lluna i el sol, els punts cardinals, les hores, els números, etc. Encara podem, sortint del taller, preguntar-nos quina relació te la proporció àuria usada pels egipcis amb la construcció d'un temple gòtic. La relació de la Mare de Déu de Montserrat amb la deessa Isis. L'esoterisme amb Don Quixot i Hamlet. Aquestes són qüestions que a oïdes profanes poden semblar absurdes i pròpies de xarlatans però, per nosaltres no ho són, tot i que, moltes vegades no som -en especial jo mateix – capaços d'explicar-les amb propietat.

Però si, que podem entreveure-les com una sèrie de fets, llocs, personatges i escrits que formen part d'una història i una realitat paral·lela a la que hem aprés a l'escola i que és l'acceptada pel comú.

Com llegim al Pèndol de Foucault d'Umberto Eco: “Qualsevol dada esdevé important quan es connectada amb una altre. La connexió modifica la perspectiva. Indueix a pensar que tot aspecte del món, tota veu, tota paraula escrita o dita no te el sentit que percebem, sino que ens parla d'un Secret. El criteri és simple: sospitar, sospitar sempre. Es pot llegir entre línies inclús una senyal de direcció prohibida.”

Aquesta història en la que hi caben deus i guerrers, cabalistes i alquimistes, hermètics i filòsofs, temples i palaus, revolucions i pax romana, viatges a la lluna i la conquesta de Terra Santa, és una nova història que encara he d'aprendre a conèixer i sobretot a interpretar.

I amb tot aquest món per descobrir, també i incloc tot l'Univers , de fet: l'univers-catedral que aquí ens acull. El nostre taller conte objectes i oficials que, com una boia sobre l'aigua assenyalen la posició d'un immens i absolut significat encara ocult, no als meus ulls físics, però si al s meus ulls espirituals.

Per finalitzar, vull fer meves i expressar-vos amb paraules d'un gran filòsof el que sento després d'aquests primer any entre vosaltres: “la seva amistat no procedia de la filosofia, sino de la companyia habitual, pròpia de la majoria dels amics, que sorgeix dels vincles de la hospitalitat o de les relacions entre iniciats en els diversos graus dels misteris.”

24 Polsades

Comentarios